Via PPBalears
Convenció Nacional del Partit Popular
«Una societat que vulgui ser competitiva no pot permetre un 39 per cent de fracàs escolar, ni que als 12 anys un de cada quatre alumnes no estigui en el curs que li correspon, o que als 17, gairebé el 40 per cent no estigui escolaritzat en cap estudi». · «El problema és estructural, per això cal optimitzar la inversió i orientar on és realment necessària». · «El canvi a Balears fa possible la formació en anglès per a tots, i no només per als que poden pagar-se classes particulars o estades a l`estranger».
El president del PP de les Illes Balears i del Govern regional, José Ramón Bauzá, ha intervingut avui en l`últim Diàleg sobre Espanya `Educació per a tots` que ha tingut lloc durant la Convenció Nacional del partit a Valladolid, on ha defensat la necessitat de «ser valents per canviar un sistema educatiu que tant a Espanya com a les Balears ha demostrat que no funciona». Durant la seva conversa amb el ministre d`Educació, José Ignacio Wert, Bauzá ha posat l`accent en la seva aposta pel canvi. Un canvi, ha dit, que passa per «no tenir cap problema» a reconèixer «la nostra responsabilitat i implicació a l`hora de fer-ho .
El president ha fet referència als «resultats preocupants» que està generant el sistema educatiu actual, i ha defensat la idea que una societat que vulgui ser competitiva no pot permetre, per exemple i referint-se a dades de Balears, un 39 per cent de fracàs escolar, ni que als 12 anys un de cada quatre alumnes no estigui en el curs que li correspon, o que als 17 anys, gairebé el 40 per cent no estigui escolaritzat en cap estudi.
En aquest sentit, Bauzá ha lamentat que «fins i tot amb aquestes dades sobre la taula» hi hagi sectors que segueixin considerant l`educació espanyola «de qualitat». Davant d`això, el president s`ha preguntat: «si no som capaços de reconèixer que les coses no funcionen, com anem a aconseguir consens sobre com canviar-les?», I ha demanat deixar de parlar d`educació de qualitat «perquè no tenim educació de qualitat. I tots els que participem en aquest procés hem d`assumir, cadascun amb la seva quota de responsabilitat, que les coses no funcionen».
D`altra banda, Bauzá ha posat èmfasi en la importància de «superar les resistències que tenim davant, perquè canviar l`educació és bàsic», ja que en el curt termini potser l`urgent era posar solucions a la sagnia econòmica, «però a llarg termini tota millora passa per una millor educació». «No crec que hi hagi ni una sola persona a qui li preocupi el futur d`Espanya que no vulgui millorar l`educació», ha afegit. Així mateix, ha apuntat que «el que falla en el nostre sistema no és que invertim poc, el problema és estructural, per això cal optimitzar la inversió i orientar on és realment necessària», però també «és la nostra responsabilitat ajudar les famílies i facilitar la seva implicació en l`educació dels seus fills .
TIL a Balears
Finalment, el president balear s`ha mostrat «sorprès» amb l`oposició que s`ha generat cap a la LOMCE perquè «les dades demostren que el que s`ha fet fins ara no ha funcionat, i quan alguna cosa no funciona cal canviar». A més, ha reconegut que no només hi ha oposició a la LOMCE a nivell nacional, sinó que a les Balears també hi ha qui s`oposa a l`aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) , tot i que Balears «lidera les llistes d`abandonament i fracàs escolar d`Espanya». Bauzá ha explicat que el TIL pretén millorar les competències lingüístiques de les noves generacions a través de l`aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera, l`anglès. «La proposta que ha fet el meu Govern redistribueix les hores de classe entre les tres llengües -castellà , català i anglès -, cosa que ja funciona en l`educació concertada». Bauzá ha explicat que «el gran canvi» és impartir dues hores més d`anglès a la setmana en assignatures no lingüístiques (plàstica i gimnàstica, per exemple) i ha asseverat que aquest canvi «fa possible la formació en anglès per a tots, i no només per als que poden pagar-se classes particulars , col · legis privats o estades a l` estranger».